Ciutat de l'Alguer

Aquests últims anys per setmana santa m’he dedicat a fer el que en diríem viatges espirituals, vaig començar fa quatre anys amb la Catalunya Nord, els últims dos anys Euskal Herria i aquesta setmana santa em vaig atansar a l’Alguer.

Tampoc sóc tant beneit de pensar que en terres sardes hi trobaria aquell racó de pau espiritual que necessitem els que ens provoca neguit aquesta majoria apolítica i acrítica que ha optat per perpetuar al poder la mediocritat socialista.

Més enllà de la bellesa del paisatge i les femelles sardes hi ha poc a afegir, potser el fet curiós que la ciutat de l’Alguer, com Perpinyà encara ha optat per preservar el símbol de la senyera, i el més curiós és que els nostres compatriotes amb els quals compartim estat com valencians i illencs aviat es van afanyar a desdibuixar la senyera amb ornaments que la desfiguraven.

És versemblant veure com, amb els últims 30 anys la llengua catalana ha reculat més en els territoris de llengua catalana, l’Alguer inclòs que en les últims tres segles.

Amb tot, cercar-hi símbols de catalanitat es fa difícil, però encara n’hi ha, però el més curiós i el que hom es para a pensar, és que sense un estat i amb guerres perdudes i polítics erràtics, els símbols catalans (senyera, llengua i cultura) encara aguanten força bé en tot l’arc mediterrani occidental, i que tenim més força de la que realment en som conscients, sinó de què, l’Ajuntament de l’Alguer es preocuparia de presentar fulletons turístics en català i que els seus empleats turístics dominessin perfectament el català, de penjar la senyera al seu balcó i que l’equip de “calcio” de la ciutat tingui la senyera com a uniforme, al igual que la USAP.

Dir també que vaig tenir el gust de conèixer personalment Carles Sachi, ex alcalde de la ciutat i activista d'obra cultural, persona prou interessant que ha treballat força per ara ja es pugui rebre la senyal de TV3 a l'Alguer, als pobres algueresos no els vull cap mal, però si ha de patir la Julia Otero i en Pellicer acabaran galdosos.

Penso que encara queda molt camp per córrer, i encara tenim una força important, però si us plau, i aniré directe al gra i voldria equivocar-me, si no hi ha una renovació política al nostre país,si no hi ha un canvi de cultura i no som capaços d’obrir-nos al món, si no som més agosarats i valents, i si no som tan acomodaticis i mediocres,i sobretot si no surten els socialistes de la Generalitat, ens trobarem que a la USAP no li caldrà dur la senyera i a la funcionària de la oficina de turisme de l’Alguer no li caldrà parlar en català.