100 anys d'estelada

El Col·lectiu 1707 vol adherir-se —i celebrar la iniciativa— a la commemoració del centenari del naixement de l’estelada: 100 anys d’estelada.

L’estelada és una bandera de combat, no ens enganyem, per a la pau ja en teníem prou amb les quatre barres, i aquest fet és fonamental per entendre la seua vigència i la seua raó de ser. Cal reivindicar-la com el que és: un element simbòlic que identifica el projecte polític, nascut a primers del segle passat, de recuperació de les llibertats de Catalunya —i per extensió de la totalitat del territori dels Països Catalans.

Sota l’estelada, doncs, s’hi aixopluguen cent anys d’independentisme. Però més enllà de la força històrica aquest fet porta implícit, actualment, l’estelada és el referent bàsic per demostrar al món que Catalunya no està satisfeta amb la regionalització autonomista a què la té subjugada Espanya. Quan s’enarbora una estelada i algú a l’altra punta del món pregunta que significa ajudem a la internacionalització d’un conflicte irresolt a l’Europa occidental que és vanagloria de ser el paradís de les llibertats. L’estelada és la marca que deixa la vergonya a la cara de milers d’europeus, i sobretot espanyols, que s’omplen la boca de mots com llibertat quan parlen del Tibet, però són incapaços de comprendre el dret d’autodeterminació quan el tenen al costat de casa.

A més ,l’estelada és unitat. On voleia una Estelada sabem que hi ha un sobiranista, de dretes? D’esquerres? De centre? Comunista? Liberal?... No importa, hi ha un independentista! L’estelada ens uneix a tots, per damunt de matisos inútils, i la unió del sobiranisme és la força bàsica i fonamental per caminar cap a l’objectiu que el seu estel de la llibertat ens marca.

L’estelada té els colors vermell i groc de 1000 anys d’història del nostre país, però sobretot té els colors del futur: un estel blanc sobre el fons blau de la bandera d’Europa.

15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó

L’11 d’abril de 1993, demà farà 15 anys, el jove independentista i militant maulet Guillem Agulló va morir Montanejos (Alt Millars) assassinat d’una ganivetada per part d’uns malparits, el PP no ho va condemnar. Demà la blocosfera catalana, aquesta xarxa de llibertat i consciència nacional, el recordaran, tanmateix de ben segur que tota la patuleia de classe política catalana principatina, o no, ho ometrà i de TV3 i Catalunya Ràdio ja no n’espero res.

Si fes 15 anys de l’assassinat d’Ernest Lluc, ja tindríem tota la corrua de saltimbanquis progres a sou, fent-se petons amb cara compungida xuclant càmera i dient no sé que de les llibertats, però ells mateixos són còmplices d’aquestes retallades que apliquen dia si, dia també.

I per les espanyes tenim un José Coronado promocionant la pel·lícula anomenada “Todos estamos invitados”. L’obra tracta de la pressió que pateixen al País Basc els polítics que han de realitzar les seves tasques del dia a dia, no cal dir que tota patuleia progre i tota la dreta ultramuntana espanyolista estaran encantats d’anar-la a veure i fer lloances del mèrit i la valentia de no sé quants regidors, hipòcrites.

Doncs que sàpiguen que en Guillem no hi estarà convidat, i no n’està des de fa 15 anys, nosaltres com a col·lectiu, no oblidem i volem retre el nostre homenatge des del primer maulet que va caure a la Batalla d’Almansa, passant per les víctimes del Roser de Lleida fins a Guillem Agulló, perquè el col·lectiu es va formar per lluitar contra l’amnèsia que ens volen instaurar.

La sequera nacional

La greu sequera que està patint el Principat ha posat en evidència la manca de capacitat de gestió dels nostres polítics —dels que hi ha avui i dels que hi havia ahir—. Malgrat que tot el dia s’omplen la boca amb la paraula “gestió” —segurament perquè la prefereixen a la paraula nació— són incapaços de gestionar tot allò que surti de la rutina habitual d’inaugurar casals, fer conferències a centres juvenils, discursos de festa major i declaracions grandiloqüents i buides sobre la gestió. Quan la cosa es complica una mica, correu-hi tots i a cridar a l’emergència nacional (tan sols recorden la paraula “nacional” quan tenen problemes!).

Aquest segon tripartit ja ens comença a tenir habituats a aquesta incapacitat. Tanmateix, amb la mala gestió dels comunistes de disseny transvestits de pseudoecologistes, i del govern en general, la crisi generada per la sequera han aconseguit enfrontar territorialment el país. I això, ja comença a ser preocupant.

Hi ha coses amb les quals no s’hi ha de jugar. La incapacitat política per trobar la solució a un problema tan important com és el de la sequera i per gestionar un recurs tan preuat com és l’aigua no pot comportar l’enfrontament entre conciutadans. Quan convé prendre decisions cal prendre-les, encara que a voltes siguin impopulars, però cal fer-ho amb previsió i amb els arguments prou clars perquè ningú se senti menystingut i menys encara ciutadà de segona. I és així com s’han sentit molts pagesos, empresaris i ciutadans en general de Lleida respecte a la pressió que el govern ha exercit sobre les seves consciències en nom de la solidaritat.

La gent de Lleida som, volem ser i hem de ser solidaris amb la resta del país, però no se’ns pot demanar que acceptem sense cap explicació coherent un transvasament que ni els tècnics veuen clar. Si convé fer arribar aigua a la conurbació de Barcelona perquè hi ha una emergència nacional, des del Col·lectiu 1707 serem els primers a defensar-ho, perquè tenim sentit de país i perquè per damunt de les diferències regionals hi ha una nació que és un projecte comú, però és just que la gent de les terres de Lleida rebi explicacions d’on exactament anirà i de què servirà aquesta aigua. I que des de la capital de la nació no recordin les terres de ponent tan sols quan els convé qualsevol cosa. Nosaltres també som Catalunya, a les dolentes però també a les bones.

No deien que és la gestió el que fa la nació? Ja que és l’únic que fan, que gestionin una mica bé, com a mínim que la unitat de la nació no es ressenti de les seves incompetències.

A tot això, a més, cal afegir la patètica imatge que estem donant portes enfora, ja no tan sols d’enfrontament i incapacitat, sinó de poca força política i de manca de control sobre els propis recursos. Les declaracions de Zapatero i després de Fernández de la Vega, recordant-nos qui mana de veritat i qui té l’última paraula en aquest tema, han fet encara més evident, si es pot, la insignificança de la nostra autonomia política. I des del Govern a callar, no fos cas que a Zapatero, que és qui mana de veritat sobre els destins dels catalans, se li acudís canviar d’estratègia i pactar amb Convergència.

No sabem quina sequera ens ha de preocupar més, l’ambiental o la política, però entre una i altra el país està perdent la poca dignitat qui li quedava.

Les coses com són

El diari sensacionalista anglès "News of the World" ha publicat unes fotografies de Max Mosley, el president de la Federació Internacional d'Automobilisme, on aquest protagonitza una sessió sadomasoquista amb un decorat d'un camp de concentració nazi. El tabloide, que extreu les fotos d’un vídeo, explica en portada que Mosley va participar en "una orgia depravada a l’estil nazi amb cinc prostitutes en una masmorra de tortura" i en què "feia el paper de comandant en un camp de concentració".

En aquest sentit, les associacions jueves consideren que és un insult als milions de víctimes i en demanen la dimissió. El mateix diari publica un comentari del patró de la Fórmula 1, Bernie Eccleston, en què diu que no s'ho hauria cregut si no n'hagués vist les proves. Max Mosley és fill d'Oswald Mosley, fundador de la Unió Britànica de Feixistes. Els seus pares es van casar al domicili particular de Goebbels, a Berlín, l'any 1936.

Els jueus tenen clar qui són els seus enemics i quines són les eines que cal emprar per anul·lar-los o com a mínim per denunciar-los.

Els pobles i les nacions que tenen autoestima, orgull, capacitat de treball, tenacitat, valentia i visió de futur tenen un Mossad que els fa la feina, i treballa pel país.

En canvi els pobles decadents, incapaços, apàtrides, baixos d’autoestima, ganduls, moralment miserables i preocupats per patriotismes socials i pluges fines, posen un Montilla de president i un Saura de conseller d’interior.

http://skunks.wordpress.com/f1-boss-max-mosley-has-sick-nazi-orgy-with-5-hookers/