Un canvi de model per a ERC

Després del daltabaix d’ERC a les eleccions al congrés i d’una anàlisi de tots els fets succeïts al nostre país des del 2003 ençà, pensem que no ens en sortirem si no apliquem un canvi de cultura i deixem de fer la manera de fer política a la “siciliana” que té la societat catalana. ERC ha volgut entrar a fer política de “debò” amb els mateixos tics i paràmetres culturals i organitzatius que tenen els “altres”: acumulació de càrrecs, ocupar espais de poder per poder incidir en la societat etc. D’això n’és una mostra les negociacions a les diputacions de Lleida i Girona, i a algun Consell Comarcal. ERC ha pensat que pot créixer aplicant els mateixos paràmetres de creixement que van aplicar convergents i socialistes durant els anys 80 i 90. Cal, però, adonar-se que des d’aquells anys hi ha hagut importants canvis socials i organitzatius, que ens trobem en la societat de la informació i la comunicació i de les noves organitzacions.

ERC arrossega un llast (que, des del nostre punt de vista, és un orgull) el de voler “dinamitar” l’ordenament jurídic actual (la independència). De manera que, a diferència dels altres partits, que l’únic que pretenen és anar fent i qui dia passa any empeny, quan ERC vol aplicar aquests mateixos processos de treball i de comunicació, cau en la frustració més profunda i en el desencís perquè, com que, teòricament, l’objectiu no és el mateix que el d’aquests “altres” partits — no es tracta de perpetuar-se en el poder pel poder mateix, sinó avançar cap a la sobirania del país—, no pot treballar de la mateixa manera.

Potser ens acusareu d’il·lusos, però qualsevol projecte independentista hauria de desenvolupar un nou model d’organització basat en la cultura anglosaxona, un model trencador que aporti il·lusió de canvi i que es diferenciï clarament del projectes tradicionals basats en els favors i els càrrecs:

- Basat en la cultura liberal demòcrata.

- Gent preparada tècnicament, que disposa d’ofici i benefici fora de la política.

- La gent només s’ha de dedicar a la política uns anys de la seva vida, després ha de tornar a la vida laboral anterior. Curiosament això té molt sentit en un partit independentista, perquè les “brunetes mediàtiques” del nostre país tenen una gran capacitat i voluntat de cremar els nostres líders, i aquesta preparació els faria més valents i desacomplexats.

- Cal un missatge, clar, nítid, entenedor, basat un paràmetres tècnics senzills i pragmàtics, sobretot en temes econòmics.

- A l’independentisme no li caldria demostrar que sap gestionar. Primera, perquè, a la gent, la gestió els importa menys del que ens pensem. Segona perquè amb gent tècnicament preparada, ja haurien demostrat la seva capacitat a l’àmbit privat. I per acabar, la gestió també es pot demostrar en els ajuntaments i comarques o tenim majories relatives o absolutes.

El valor d’ERC ha de ser la credibilitat, la coherència i el treball honest, en resum els valors republicans. Si l’independentisme vol omplir un ampli ventall social ha de ser innovador i oferir unes propostes diferents als altres, no és fàcil, perquè representa un canvi cultural important, però si no ho fem així, no ens en sortim.